Quan tot això sigui una evidència

En defensa de l'abstencionisme polític


No, no he exercit el meu dret a vot. No, no he volgut formar part de la democràcia. Ja n'hi ha prou!

Cada dia m'indigna més el sistema democràtic. Sembla mentida que un sistema “basat” en la participació del poble pugui generar tants conflictes, tants problemes, tants malentesos. La democràcia fou inventada per tal que el poble pugués participar de manera activa i directa en la política. Però realment hi prenem part? És una paradoxa el fet de pensar que el vot no ens dóna participació, però de fet, aquesta és la meva visió. Les coses no canvien. No han canviat amb Montilla i no canviaran amb Artur Más. La democràcia és un sistema d'organització política i social basat purament en la demagògia, les paraules dels polítics se les endú el vent i, se les endú tant ràpid i amb tanta força que amb proutes feines en deixa algún rastre. Les persones van a votar pensant que, d'aquesta manera,  aconseguiran un “canvi”, canvi que, evidentment, tothom veu favorable. I sí, és cert que les coses canvien, però cal analitzar 2 factors molt determinants: el què i el com. Què canvia i com ho fa. Em sembla genial que l'accés de velocitat sigui un problema, i que com a tal hagui de ser solventat, naturalment, invertint diners públics en l'instal·lació de sistemes de detecció radar, entre d'altres mesures. Però, a mi de què em serveix això? M'haig de continuar pagant els estudis, el pis en el qual visc per tal de ser més a prop de l'universitat, els viatges amb tren que faig cada setmana per tornar a la meva ciutat i evidentment els que faig cada dia per anar i tornar de la facultat. A mi qui m'ajuda? Em sento desemparada en un sistema que crec que no vetlla per als meus interessos i, la veritat, no sé si per als d'alguna persona. Em trobo en mig d'una orgía demagoga, interessada i per sobre de tot capitalista. No s'equibocava pas Aristòtil quan afirmava que la democràcia és una forma d'organització política corrupte, basant aquesta crítica en la seva finalitat egoísta. En la democràcia tant sols es vetlla per l'interès propi. I jo em pregunto: Com pretén la democràcia assolir uns objectius per a una societat, una comunitat, un conjunt de persones, enmirallant-se en l'egoísme? És tot un absurd.

No jutjaré a totes aquelles persones que han anat a votar, però si que jutjaré a aquelles que ho han fet i a més, tenen el valor de criticar als qui em optat per l'abstenció. Analafabetisme polític? Analafabetisme polític és donar continuïtat a un sistema que no té ni cap ni peus, un sistema que tard o dora rebentarà, un sistema que no és eficaç i en cap moment ha demostrat ser-ho, un sistema en el què la nostra participació no té cap mena d'efecte i com és de costum, acaba enriquint i perjudicant a les persones de sempre. Un sistema corrupte.

La democràcia morirà i ho farà ben aviat. Quan el poble s'adoni d'on ens hem ficat, del petit cercle viciós que entre tots em organitzat...

Quan tot això sigui una evidència.