Són aquestes les imatges que fan pensar, recordar i especialment, reflexionar sobre els fets que van tenir lloc a Barcelona el 29 de setembre.
Els carrers eren plens de gent, tot per un sol motiu, per una sola causa: la reivindicació, la protesta en contra la nova llei per a la reforma laboral, en contra aquest govern i en contra la gran crisi en la que ens trobem inmersos.
Aquell dia els carrers de Barcelona eren propis d'una ciutat en revolució, plens de barricades, incendiats, destrossats, amb comerços assaltats... Mossos d'Esaquadra, bombers i ambulàncies no van tenir, pràcticament, temps per respirar, ja que els revolucionaris “anti sistema” no paraven de posar traves i més traves a aquesta manifestació que, segons els sindicats, era d'intenció pacífica.
Però pel que sembla, no van ser tan sols els joves anti sistema els qui buscaven alderull, sinó també els efectius dels Mossos d'Esaquadra que, amb pocs miraments, carregaven, treien pistoles i porres i d'alguna manera intentaven combatre la violència amb més violència... Una mostra clara de com funciona el nostre país. “Ojo por ojo, diente por diente”. I aquests individuus són els representants de la llei?
És clar que, davant aquests fets, el govern hauria de reaccionar o si més no entendre la situació del seu poble i d'alguna manera poder arribar a un “petit acord”. Però, per què el govern no respon? No és suficient amb la movilització de tantes i tantes persones? No és suficient en veure Barcelona entre flames? Potser si que ens hauriem de plantejar la vaga indefinida davant de tanta indiferència governamental...
Ja n'estem farts de tanta demagògia, ja n'estem farts de tants discursos que no porten en lloc! Volem respostes, volem actuacions, volem solucions!
No hay comentarios:
Publicar un comentario